domingo, enero 18, 2009

Estar bravo


Mi última pareja estable era una veterinaria venezolana. A veces me analizaba -como quien inspecciona un caballo- sentada en el sofá, mientras yo arrastraba los cascos arriba y abajo por el piso, nervioso. Hasta que levantaba la voz para sentenciar: "Hoy estás bravo".

Me gustaría tener siempre el carácter de un contable sueco. Pero a veces pierdo la paciencia (por eso tengo un juicio a finales de mes -si no actualizo el blog durante una buena temporada, significará que estoy entre rejas, disfrazado de cebra). Últimamente me costaba mucho abrir vuestros blogs, desde que habéis puesto seguidores y largas listas de redactores que han publicado últimamente. Comentaros significaba pasar entre cinco y diez minutos mirando como vuestros fans emergían lentamente, uno tras otro, sus cabecitas en mi pantalla, más lentos que las setas de otoño.

Ayer estaba bravo, tras tardar un par de horas en leer unos pocos fragmentos de vuestras vidas. El cenicero se llenó de colillas y escribí un post siendo fiero, que luego descolgué en un ataque de contable sueco. Decía así:

Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar sencillas. Y a la derecha sólo una pequeña descripción de mí. Y esos links que conducen a otros mundos que admiro. Que leo y vivo, antes de acostarme.

Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar a mi hermana que me lee discretamente. Y me descubre, poco a poco.

Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar a la gente que quiere entrar en mi pequeño mundo. Sin que contenga esas imágines de seguidores (perdonadme, pero parece una secta) que alentecen abrirlo (para los que tenemos conexión a internet y ordenador perezosos). Sin esas listas de links con fotografías y/o iconos con los blogueros que han actualizado (¿por qué no quitáis ese dibujito frente a cada post? ¿Qué aporta?), sin declaraciones en favor de la humanidad que la gente ignora porque sólo quiere leer vuestras vidas. Sin que parezca una tienda de todo a cien. Recargada. Nunca he comprendido ese seguidismo que hacemos de las modas. Uno se pone un piercing y le imitamos. Un blog cuelga su lista de fans y corremos a hacer lo mismo.

Me gusta mi blog donde sólo pongo como recurso una canción. Me gusta que mis posts duren lo mismo que un tema musical. Es el tiempo justo que quiero que dure vuestra pérdida de tiempo conmigo. Tres minutos aproximadamente. A veces lo cuadro y otras no.

Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar sencillas. Sólo palabra. Ajeno a modas. Perdonadme las críticas.

Eso colgué y descolgué ayer, cuando estaba bravo.

Hoy una contable sueca me ha comentado por teléfono que quizás el problema era mío. Que ni los seguidores, ni las listas de actualizaciones alentecen su PC. Que buscara virus en mi ordenador, concretamente uno de esos que utilizan los bandidos para hacer que tu máquina sirva para enviar spam masivo, sin saberlo tú.

Después de tres horas de rastreo, mi antivirus ha eliminado un archivo denominado "Acna.sy". Me he puesto bravo con él y le he pegado una patada que le ha mandado al fin del mundo. Y las setas de vuestros seguidores han comenzado a emerger con rapidez en los pocos blogs que he visitado. En cualquier caso, me abstendré de poner nueva decoración en mi espacio. Me gusta así este Turoparc. Fondo blanco y letra negra. Como el primer día, aunque ahora con mucha gente que es amiga, y tranquiliza mis aspavientos con su voz cálida.

PD: El juicio de finales de mes no se va a celebrar. La persona que me demandó retiró la denuncia, y ahora no sé si decir que somos amigos. Al menos nos respetamos. Pero esa es una historia que os voy a evitar.

PD2: Gracias por la canción y la calma Emily.

28 Comments:

Anonymous Arare said...

els virus enlenteixen molt el pc, però hi ha algun antivirus que també ho fa. El meu capità tenia el "Kaspersky" i es queixava que des que a l'estiu jo havia fet servir el seu ordinador, anava el triple de lent. Al final em vaig cansar de la crítica constant del meu ús del seu pecé i vaig treure-li el Kaspersky. Com que jo sóc de les que compren els programes, tenia el Norton, que et dóna dret a ficar-lo en tres pecés i encara quedava una opció. Li vaig posar el Norton i ara ha pogut veure que el que li enlentia era l'altre antivirus, i no la meva manera de "manejar" l'ordinador. Quina ràbia, ha estat mesos i mesos donant-me la culpa a mi, argggggggg...

Per altra banda, a mi m'agrada el teu turopark tal com és, però si et fa ilu canviar-lo alguna vegada, em continuarà agradant, pots pujar-hi de peus!!! perquè el que m'agrada és llegir-te!

M'ha agradat, l'expressió "estar bravo". A partir d'ara, si no et sap greu, la faré servir. Avui, però, estic com un xaiet, deu ser el temps...

Un petó de bon matí. Vols una xocolata amb melindros? :D

18 de enero de 2009, 9:34  
Anonymous Arare said...

uix, perdona, acabo de rellegir-me i sembla una declaració de sentències... perdona la llargada, e?
:)**

18 de enero de 2009, 9:36  
Anonymous Emily said...

A mi quan entro al teu bloc, em surt una finestra emergent, i fa rabieta també. Lo de posar els seguidors, ho vaig fer per empipar-te, i perquè és divertit. És com tenir la porta de la nevera neta i polida o plena d'imans, retalls i notes. O tenir l'habitació sense quadres o penjar un poster del Barça de la temporada passada.
Tot és qüestió de personalitzar una mica.
Mirarem de no posar-te bravo, tot i que veure com perds la calma de tan en tan no està malament.
Com a bona peixos, de vegades sóc contable sueca, però prega perquè no em vegis mai brava. Faig por!
Un consell. Abans de contestar a una provocació, compta fins a cent. T'estalviaràs problemes futurs. Però tots tenim dret a una enfadamenta.

18 de enero de 2009, 9:41  
Anonymous atikus said...

Una novia que te analiza de esa manera, upss! que agobio!!

Pues un paseante entre barrotes no me mola eh...nada nada nos encadenamos ante el tribunal!!

Y que pasa que los links tan góticos que me he puesto tienen virus??...no me digas...con lo que me costo ponerlo, puff que pereza cambiarlo de nuevo!!

Abrazos libertarios ;)

18 de enero de 2009, 11:57  
Anonymous fra miquel said...

A mi la llista de links, que em diuen quan un blog s'ha actualitzat i per ordre cronològic, em va molt bé. M'estalvio obrir blogs que ja he llegit. El que si estic d'acord amb tu és que sobren les fotos, dibuixets i primeres frases del post.
Més que res per què ocupen molt espai.
També és cert que tendim a seguir modes i es penja molta decoració. Això també defineix els gustos i la manera de ser del "bloggero".
A mi el que m'emprenya és quan obres un blog i sona una musiqueta (que pot estar molt bé) i no saps on has d'anar per parar-la. Jo, com a natural, escolto la meva música mentre miro blogs.
A mi també m'agrada el teu blog. Fons blanc, lletra negra, coses per explicar senzilles. Aliè a les modes. Tan sols paraules. Amb una cançó com a únic recurs per acompanyar la lectura.
Tres agradabilíssims minuts.

18 de enero de 2009, 12:05  
Anonymous Rita said...

Amb tot el que m'agrades, paseante, et trobo terriblement dictador! hahahaha

Em vas fer canviar els comentaris, que sortissin emergents, em vas dir, i ara em vols fer treure els seguidors i les llistes de blocs per ordre d'actualització? hahahaha

Però no fa cadascú el que vol a casa seva? Catxis, paseante!

A mi em molesta la teva finestra de publicitat i la de molts altres. Un, en concret, la té eròtica, i de dones, i un dia, al tancar la seva pàgina, a la feina, em vaig quedar amb la pantalla plena de pits i el jefe sortint del despatx!!! No vaig gosar dir res, perquè dir-li que no era el que semblava em va semblar ridícul! hahahahaha

Però com diu la Montse, posis el que posis, m'agrada llegir-te i per tant ho seguiré fent.
Petons, petit dictador! ;-)

18 de enero de 2009, 13:39  
Anonymous khalina said...

Uiii, el Paseante bravo, quina por! Haurem de treure capa i espasa jaja.

Me'n alegro que hagis acabat amb els virus :)

Això de posar els seguidors o regals d'altres blocaires és un dret de cadascú. A mi, com al Frare, em va bé tenir la llista actualitzada per saber qui ha penjat algun post nou. No faig que surtin les imatges perquè no m'agrada recarregar el blog, igual que no m'agrada carregar de decoració la meva casa. Però respecto que els altres ho posin, perquè potser els hi queda bé :) O si els agrada

Ara que Paseante, facis el que facis amb el teu bloc, jo seguiré entrant perquè principalment m'agrada com escrius.

Ahh! I saps una cosa? Ahir com vas despenjar el post, veia al meu blog que havies actualitzat.I en altres blogs sortia el títol del teu post i tot. I jo clicava i que no hi havia post nou.Tu volies fer-me tornar boja?jaja Quins comentaris més llargs fem tots. Més de tres minuts??

18 de enero de 2009, 14:45  
Anonymous nimue said...

doncs jo no he posat la llista de seguidors perquè no és compatible amb la plantilla que tanta estona em va costar de fer... Però vaja, que tampoc he notat que els blogs amb aquestes coses siguen més lents. Virus tontos...

"Me gusta tu blog", definitivament seria la frase amb què em quedaria avui ;)

Si algun dia vas a la presso et portaré de berenar pa amb xocolata i una cullera per a que pugues fer un forat i escapar-te. Ale.

18 de enero de 2009, 18:47  
Anonymous Edelia said...

Bé, com la vida mateixa. Massa colorets, massa penjollets, massa maquillatges. Què perquè ho fem, dius? perquè ens agrada que ens mirin. I pensem que com més cridem l'atenció, més ho faran. I això és veritat? no ho sé. Potser et miren més ràpid, però també s'en cansen més ràpid. Jo també aprecio la senzillesa, en els blogs i en les persones.

18 de enero de 2009, 21:48  
Anonymous El veí de dalt said...

Venezolana i veterinària...vaja combinació! No cal dir que amb l'animal que ets deuria tenir feina amb tu! En fi, la xicota t'estimava, ja es veu. COm dius que et deixar? No els facis el mateix a aquestes seguidores fidels que tens al blog. Cuida-les. No sé si les mereixes. Gràcies. De res. Tu les tens totes.
(Drexler és un bon paio; algun gust havíem de compartir).

18 de enero de 2009, 22:24  
Anonymous Xurri said...

La canción de Drexler está muy bien, entiendo que te guste si te gustan los de las flores azules - yo me la he puesto en favoritos de youtube, y luego he quitado la lista de seguidores de los postits, que (la verdad) es más bien feota.
Molan las cosas austeras, pero los colorines también están bien. Lo malo es que si tienen mucho rojo encienden a los bravos.
Y quítate el pop-up de publicidad: es un fastidio.

18 de enero de 2009, 23:12  
Anonymous Violette said...

El pop-up de publi no és culpa teva, jo utilitzo el Mozilla i el Firefox me'l bloqueja immediatament, però m'avisa. El que sí que m'emprenya molt és haver d'escriure la ditxosa "Verificación de la palabra". S'ha de tenir interés en comentar a tots el que la teniu... Ja podeu estar-ne cofois!!
Però com les altres diré que tal com estan posats els links ara, si no fallen (que de vegades fallen), van molt bé per veure qui ha actualitzat. Tot i que enganyosament ahir vaig ser-hi quan penjaves i despenjaves "Estética" i el Blogger em deia que aquesta pàgina no existia al Turó Parc.
A mi m'encanta el meu blog, com a la Nimue el seu, a la Rita el seu i a la Montse el seu. Som tal com som. A casa meva neva perquè ara fa fred i m'agrada sentir-lo. Fins que pari de fer fred a Europa i llavors canviaré l'encapçalament i en posaré un altre, perquè em diverteix i bla, bla, bla...
M'encanta com escrius Paseante,per molt "bravo" que et posis. I m'alegro que no vagis a chirona, jo ja t'estava preparant un bocata amb una llima a dins.
;)

19 de enero de 2009, 1:36  
Anonymous Toy folloso said...

Al hilo de tu entrada, Paseante, te comento que, donde yo noto que verdaderamente se ralentiza el PC, es al entrar en un blog con muchos o todos sus posts en una sola página, "archivo de blog".
Un contenido óptimo estaría alrededor de los quince, porque si son menos, y tienes un día rebuscón, te puedes cansar de darle al "entradas antiguas".

Una presentación sencilla, sin duda, centra mejor la atención en la lectura.

19 de enero de 2009, 2:42  
Anonymous Anna said...

Paseante, si que et poses "bravo" si. Per sort veig que has solucionat el problema i que era un virus el culpable i no nosaltres.

El teu blog està molt bé, però entenc que a cadascú li deu agradar el seu, ja que si no el cambiaria, no? I això és com la vida, cadascú és com és i gràcies a Déu tots som diferents.

Un petonet dolç per contra restar tanta "bravura" ;¬)

19 de enero de 2009, 15:36  
Anonymous La RaTeta Miquey said...

M'agrada el teu blog. No sé si no l'has canviat gens, just fa mig any que ens coneixem però m'agrada. Em tranquilitza, em calma i em dóna que pensar. M'agrada que calculis el temps que necessito per llegir-lo, que pensis amb la gent que et llegirà. M'agrada perquè és un blog molt personal.
Jo necessito color, kaos i barreja de formats. M'agrada el meu blog. És el que té aquest món cibernètic. Que, asseguts en una cadira, podem mostrar-nos.

M'agrada que estiguis bravo, que el teu pc estigui "net" i que tu no necessitis una llima per escapar dels barrots.

Ah! i si saps com treure l'odiós anunci que apareix cada cop que es llegeix el meu blog, t'ho agrairé.

Una abraçada, Paseante. És un gust llegir-te.

20 de enero de 2009, 0:32  
Anonymous Ilse said...

Pues a mí me gusta ese Juanitop de mala hostia. Me pone. Cuando vueva a hablar contigo te voy a dar caña hasta que te encabrones. A mí me basta escuchar al Drexler este. Me ponen de mala hostia los guays estos que van de intelectuales y no saben más que dos notas a la guitarra. ¡¡Qué pereza, la leche!!

20 de enero de 2009, 10:17  
Anonymous Lluna said...

A mi també m'agraden els blogs senzills, on el que importa és allò que realment es vol transmetre. Al dia a dia, em titllen de sòbria, de minimalista... Suposo que de la decoració que cada individuo escull se'n podrien deduir moltes coses ;)

20 de enero de 2009, 10:36  
Anonymous Xurri said...

Según mi pequeña estadística particular, el denominador común de todos los que os encargáis de mantener frescos y ágiles nuestros reflejos con el ratón en el cierre compulsivo de pop-ups, es que seguramente en algún lugar del blog tenéis restos de uno de esos cachitos de código que te dice (o decía) cuantos visitantes tienes en este momento (aunque en tu blog ahora no lo veo). Por lo menos ya no te suena el himno del Madrid - aquello era insufrible!!!

21 de enero de 2009, 0:18  
Anonymous menta fresca said...

Hola, bon dia.
Estic completament d'acord amb tú.
A més vaig descobrir que si feia servir el Firefox enlloc de l'explorer encara millor.I m'estalvio els constants avisos que tinc actualitzacions de seguretat.
M'encanta la manera com escrius, pausadament i amb coherencia. I que xulo que la teva germana i tú compartiu estones de blog.
Peró tú sempre vens a casa a fer el comentari, cosa que agraeixo amb tot el cor, cada dia en tinc menys de "comentaristes". Sort que escric el blog per mi!
Una abraçada.

21 de enero de 2009, 9:34  
Anonymous el paseante said...

Ilse, voy a comprarme un traje de cuero con látigo (de accesorio) para ponerte, mientras te obligo a escuchar a Drexler hasta la infinidad, hasta que admitas que sus canciones son buenas.

Somiant la lluna, dels blogs se'n poden deduir moltes coses, com ara que al teu només publiques molt de tant en tant, quan tens una cosa a dir, quan surts de la teva closca protectora. M'agrada molt casa teva.

Xurri, si un dia das con ese código secreto en mi blog que me pone cosas estilo himno del Real Madrid y lo eliminas, dejo que me invites a un café :-) Valeeee, lo pagamos a medias.

Menta, sempre m'agrada passar per casa teva i llegir el que has volgut explicar. I això crea addicció. Mentre tinguis ganes d'escriure, jo tindré ganes de llegir-te.

22 de enero de 2009, 3:09  
Anonymous Arare said...

Passejador, avui t'he dedicat un video, junt amb tres persones més (a qui també els l'he dedicat). no sé per què, quan el vaig veure vaig pensar en tu... espero que t'agradi. petonet.

22 de enero de 2009, 12:33  
Anonymous alatrencada said...

Veig que es tracta de fer el comentari més llarg del món blocaire. Però m'afanyaré i seré breu perquè la connexió falla i crec q no es per culpa d'un virus...

A mi m'encanta la gent quan es posa brava, mentre després sàpiga baixar del burro. I també m'encanta el teu blog.

22 de enero de 2009, 13:09  
Anonymous Joana said...

Bravo, bravisimo, bravo.... és una cançó de quan feia de monitora i portàvem els nens i nenes a colònies. Quan feien una cosa que estava bé o era bonica els hi cantàvem.
M'hi has fet pensar.
A mi , dels blogs, m'agrada la lletra , la música ...sentir-m'hi bé.
O sigui...que continuaré passant
Bon cap de setmana Paseante, ja casi hi som! ;)

22 de enero de 2009, 22:26  
Anonymous La RaTeta Miquey said...

Paseante, jo fa mig any que et conec, tu no sé... fardo de llegir-te si, que passa??? petonets!!!

22 de enero de 2009, 23:43  
Anonymous el paseante said...

Montse. ja l'he vist. És una delícia. Moltes gràcies guapa.

Alatrencada, no m'agraden els teus comentaris massa llargs :-) Ja saps que em costa menys baixar d'un burro que d'una bicing (mira que són rares aquelles màquines). Un petonet artista. Et trobo a faltar.

Joana, aquesta cançó em sona a la Carrá. Igual estic equivocat. T'imagino de monitora, tota pacient, tota tranquila. Bon cap de setmana també per a tu. Ara sí que falta menys.

Rateta, era conya. No t'enfadis, que em fas por si estàs brava. Petonets.

23 de enero de 2009, 4:04  
Anonymous khalina said...

Paseante, m'he apuntat a la moda de seguir blogs i publicar qui segueix... He parlat amb l'Emily... i mira ;)
Però m'he fet seguidora teva

23 de enero de 2009, 16:13  
Anonymous el paseante said...

Disfruta dels seguidors Khalina.

26 de enero de 2009, 2:18  
Anonymous xurri said...

sigo gozando de Carlos Baute amenizando las primeras líneas de tus textos vía pop-up... las instrucciones no eran correctas? no te orientas en la plantilla? el e-mail se perdió en el spam? o simplemente no quieres pagar tu café?

27 de enero de 2009, 15:27  

Publicar un comentario

<< Home