jueves, noviembre 13, 2008

Cásate conmigo


Hace poco, tenía un día triste. Bajé por mi calle en busca del centro de la ciudad, que siempre me regala energía. Sentarse sobre las piedras viejas del barrio gótico recarga. Antes de llegar a la altura de la plaza del Sol, vi un perro olfateando unos contenedores de reciclaje. Era pequeño, gris, de orejas cortas y tiesas, con barbita recortada. Me miró triste.

Di unos pasos alejándome de él, hasta que pensé que quizás estaba abandonado. Regresé inconscientemente sobre mis zancadas, mientras rumiaba si le acogería en mi vida, cosa que mi razón no aplaudiría porque vivo en un estudio tremendamente pequeño.

Había desaparecido. Me costó dar con él, hasta que le observé en el interior de una tienda de deportes, sentado junto a los pies del comerciante. Me miraba triste, con su barbita recortada y sus orejas cortas y tiesas. Seguía pareciendo extraviado. Pero estaba a salvo.

Desde entonces, cuando estoy excesivamente triste paso frente a ese comercio. Aminoro la marcha, y -si está- nos contemplamos, un poco enamorados. Es una de mis boyas salvavidas. Su universo es menudo, se reduce a la esquina de Torrent de l'Olla con Maspons, en ese negocio de pocos metros cuadrados. Y creo que nos acordamos el uno del otro, cuando no nos vemos.

Es lo que llaman estar enamorado. Seguramente.

Otra cosa que hago cuando estoy triste en exceso es leer vuestras vidas en los blogs (mis otras boyas salvavidas). Me siento en vuestras piedras viejas y me recargo de energía. Me gusta saber que Emily sigue tejiendo colchas mientras mira películas antiguas. Que MK se quiere pasar todo el mes de noviembre bajo la lluvia de París, mientras añora Menorca. Que Gemma sueña con vivir pronto en otro espacio vital. Que Anna está a punto de conseguir trabajo. Que a Be le ha alegrado la victoria de Obama, mientras mira crecer a su hijo en las montañas. Que Alatrencada flota en una nube personal y profesional. Que Khalina tiene ganas de escribir de nuevo. Que Katrin sigue dando guerra a oscuras. Que Violette sube las escaleras de la estación parisina de metro de Saint-Michel para recibir la lluvia a la salida (seguramente)... (Me dejo a mucha gente, ya lo sé, aceptad mis diculpas). Cuando estoy contento no os leo, escribo para intentar haceros alegrar, porque imagino que también pasáis crisis, y buscáis perros aparentemente abandonados que olfatean contenedores.

Quizás os habéis enamorado de uno de ellos, en vuestras temporadas bajas. Con su miraba triste, su barbita recortada y sus orejas cortas y tiesas. Acaso os habéis enamorado también de algún blog que os ha hecho volar lejos de vuestro duelo.

El otro dia, entrando en el mundo de Martí pensé que necesitaba conocer el blog de Mirielle. Y viceversa. Nunca he visto comentarios del uno hacia el otro en sus bitácoras. Creo que se enamorarían de sus historias, porque escriben parecido. Son dos poetas misteriosos y asustadizos. Escriben muy poco, pero muy profundo. Así que les convido (en plan Celestina) a encontrarse.

A enamorarse de sus textos. Seguramente. Cuando tengan el día triste.

PD: os propongo un juego. Decidme qué blogs os gustaría que se emparejaran, porque tienen algo en común, porque redactan de manera similar o piensan parecido o creéis que podrían llegar a ser amigos. O a estar enamorados. Puede ser mujer-hombre, mujer-mujer, hombre-hombre, perro de mirada seria con persona de mirada seria...

Me decanto por Mirielle-Martí.

Publicaré vuestras recomendaciones en un post dentro de unos días, si me las dejáis. Por favor, poned el link a sus blogs.

23 Comments:

Anonymous khalina said...

ara ens vols fer fer de celestinos? jaja. ja m'ho pensaré. Es tard. M'he animat picant en l'ordinador coses de feina. He avançat més que demà al matí. Però ara no sabria a qui emparellar.
Saps què? Pel títol del post m'he pensat que demanaves en matrimoni a la noia que et fa riure fa sis mesos. Sí si, he pensat que ho feies en plan Diario de Patricia però a la blogosfera. però veig que no. Clar que el post m'ha agradat molt :) Llàstima que no passo per Gràcia per mirar aquest gosset

13 de noviembre de 2008, 5:50  
Anonymous Rita said...

I vinga tendresa... No sé qui era que deia que no n'eres de tendre... :-)

Aniré al gra. Malgrat que a mi em tens el cor robat, la parella més clara que jo he vist aquí fins ara és:

emily-el paseante! Segurament teniu moltes coses en comú que desconeixem, però n'hi ha una de pública i notòria i és l'amor que teniu pels gossos. Seríeu molt feliços, penso, voltats de gossos i gossets. :-)
Petons, parella!

13 de noviembre de 2008, 7:09  
Anonymous menta fresca said...

ja veig que t'agraden els gossos amb bojeria, ho entenc i comparteixo. És bona aquesta d'emparellar blogs, mira http://wwwdianna-paseando-por-terra.blogspot.com/ amb http://dhistories.blogspot.com/2008/11/magraden.html, semblen diferents peró els segueixo i no ho són tant... pasejar pel varri gótic, m'encanta i em relaxa.

13 de noviembre de 2008, 8:28  
Anonymous Emily said...

Rita, lianta, que amb el nostre entrenador no podem tenir relacions...
Jo em demano la Rita. Rita, et vols casar amb mi? Clar que també em casaria amb l'Mk. Podem ser bígames? Si elles no es volen casar amb mi, buaaa, Paseante, et cases amb mi? Però adivino la resposta. Buaaa
Aquest post m'ha agradat moltíssim.

13 de noviembre de 2008, 9:24  
Anonymous Rita said...

Aquest post és preciós, emily!!

I tant que em caso amb tu i amb l'mk també. Crec que les tres juntes faríem una bona combinació (i explosiva! hehehe). :-))

13 de noviembre de 2008, 9:35  
Anonymous Violette said...

T'ho envio per mail!! Si no, tindràs totes les parelles aquí i no podràs fer el post...

13 de noviembre de 2008, 16:57  
Anonymous El veí de dalt said...

Collons Paseante! Estàs acabat! Ja no lligues ni amb els gossets que trobes pel carrer que et dediques a fer de Celestino de tres al quarto! I ja veig que apuntes amb bala: si totes les teves cites són de noies (blocaires) de bandera! En fi: segur que un tàndem Paseante-Veí faria trontollar els fonaments de l'edifici! Quan anem de boda? ;-)

13 de noviembre de 2008, 23:56  
Anonymous Xurri said...

paseante, de mi no te acuerdas y sé que tienes tantas pretendientes, y tan fermosas y chachis todas, que soy plenamente consciente de que lo nuestro es, más que difícil, imposible. pero me gustan las flores rescatadas de la basura y tengo la mirada triste, casi siempre.
anda, cásate conmigo.
un poquito almenos

14 de noviembre de 2008, 0:39  
Anonymous khalina said...

Paseante, crec que has penjat aquest post per buscar pretendents, I mira, no va malament. Primer t'han ofert a l'Emily. Clar que ella prefereix fer-te el salt amb la Rita i la MK. Potser podrieu fer un quartet.Després el veí de dalt. Si us caseu, seguiria en peu la competició futbolística? Potser és una estratègia... I ara la xurri.
Bé, trobo que tots els blogs que llegeixo quan tinc temps tenen el seu estil, el seu encant, la seva originalitat. Es difícil comparar-los... i en el tema de fer parelles, doncs n'hi que s'atrauen justament per ser pols oposats, i altres tenen forces punts en comú... De moment no em pronuncio.

Ens faràs un post amb els suggeriments de la Violette?

14 de noviembre de 2008, 2:07  
Anonymous khalina said...

Mira, salvant diferències però tinc una parella de blog. Són dos blocaires que escriuen posts curts però que donen molt per pensar. Són diferents, però tots dos saben plasmar molta teca sent breus. I a part ho adoben amb unes fotografies que expressen molt
I són:
L'estrip
http://descric.blogspot.com/
i la Lena
http://parteningunade.blogspot.com/

14 de noviembre de 2008, 2:23  
Anonymous MK said...

Paseante , a vore , llegeixo aquest post -com tots , ultimament- d´amagatotis a la feina, ja que l´ordinador de casa va petar definitivament fa dues setmanes , i amb poc espai fisic i espiritual per contestar-lo com cal ,degut a l´hostilitat de l´entorn laboral , com sempre també... Pero no m´en puc estar.
Jo JA FA MOLTISSIM DE TEMPS , com a sis mesos o més que ja SÉ positivament amb quin bloc T´EMPARELLARÍA.
...PERO JUGO AMB VENTATJA...entre sisters ja se sap , la confiança és un grau, i també el que no es diu s´intueix...i jo soc mica bruixa , mica celestina...Com deia aquell anunci :"Puedo decirlo más alto , pero no más claro...!!"...o era al revés?
Em demano el paper de cunyada i de testimoni. Som-hi?

14 de noviembre de 2008, 9:32  
Anonymous Joana said...

M'encanta la parella formada per la Mirielle i en Martí...En Martí va ser el primer blogaire que em va parlar de blog...farà casi 3 anys! Com passa el temps!
El post...genial.T'envio per correu alguna parelleta! Ara que tu i el Veí...ni brodats! ;)
Boncapde setmana!Paseante

14 de noviembre de 2008, 17:18  
Anonymous Anna said...

Paseante, m'ha agradat molt el post, jotambé sento debilitat pels gossos, de fet en tinc dos malgrat sempre havia dit que MAI, MAI, tindria gos mentre visqués en un pis, i ja veus... no un, dos.

Lo d'emparellar blogs em fa molta gràcia, encara que no sabria donar-te'n cap ara per ara. Ja hi pensaré. Petons.

14 de noviembre de 2008, 19:33  
Anonymous Lula Fortune said...

Hola! vengo paseando desde el blog de MK para sentarme en esta piedra, en un viernes triste. Bueno, un viernes de mierda en realidad, de esos que describes en tu post.
Qué idea más chula la de emparejar blogs, siento no poder jugar pero estaré atenta.¿Sabes que hace poco se emparejaron de verdad dos blogueros que conozco? Saltaron de la pantalla y zas! son pareja. ¿Será una epidemia?
Besos desde el norte lluvioso.

14 de noviembre de 2008, 20:35  
Anonymous nimue said...

jolin... acabe d'adonar-me'n que sóc molt dolenta com a celestina... Però espere que se'm convide a la boda a pesar de tot, eh!! que vull estrenar vestit i menjar pastís! :P

16 de noviembre de 2008, 18:02  
Anonymous atikus said...

Pero mira que estas en plan celestino intelectual, que no quiero decir sexual, ya sabemos que para eso hay otros sitios y ademas cobran.
Yo me enamoro todos los días de perros, gatos, mujeres, obras de arte, acabo agotado...y lo malo es que luego ando despistado todo el día, porque tengo que vaciar parte del corazón para seguir amando jaja!!, claro así me va no puedo casarme ;)

En fin a lo que vamos creo que pondría un bloguero intelectual, aunque escribe poco, de los madriles (pero es del barsa-buena persona eh-)

http://lateralzurdo.blogspot.com/

con alguna de las escribientes catalanas...quizas rita, pero no se que tal anda de catalan y es vago paratraducir...

qizas MK

http://cuentosprescindibles.blogspot.com/

17 de noviembre de 2008, 12:29  
Anonymous Emily said...

Atikus, que Rita ya está conmigo. Ahora no me deshagas la boda, que me costó lo suyo.

17 de noviembre de 2008, 13:34  
Anonymous martí said...

Glups...i ara què dic?

M'agraden especialment, aquesta mena de blogs, i el descobriment de Mireille ha estat una excel.lent sorpresa, i que t'agraeixo :-)

Segur que hi ha infinitat de blogs aparellables -i alguns d'aparellats-, i si tot plegat ha de servir per anar descobrint nous racons, millor que millor. Per la resta, què tal un bon sopar i que vingui qui vulgui? :D

Gràcies per la floreta, paseante. Consti que em poso vermell de seguida...

17 de noviembre de 2008, 15:06  
Anonymous m said...

M'agrada la parella que fan el Martí i la Mireille.

Jo em quedaria una estona amb el portàtil a les cames, esperant a un banc del turó parc...diuen que hi passa un blogger interessant de tant en quant.

:-)

19 de noviembre de 2008, 12:17  
Anonymous el paseante said...

Gracias a todas/todos por los comentarios. Haré el post con vuestras propuestas. Creo que debí escribir en el post que mi blog no contaba para este juego, porque ya me conocéis. Me equivoqué a la hora de formular la idea. Se trataba de que os enamorarais entre vosotros, porque sóis gente con puntos en común y no sabéis ni que existís. A veces os leo y me parecéis tan próximos entre vosotros, que siento que no sepáis nada los unos de los otros.

Me comenta Joana, que no sabe nada de Atikus. Me comenta el Veí de Dalt que no sabe nada de Be. Y podrían llegar a caerse bien.

Era la idea: poneros en contacto. Hacer de Celestina en el mundo de los blogs. A ver si otra vez me sale mejor.

26 de noviembre de 2008, 2:59  
Anonymous mar said...

mmm
quina bona idea aquesta!
se me n'acudeixen unes quantes d'associacions entre bloggers...
hi pensaré i t'envio les meves propostes...
encara sóc a temps?

28 de noviembre de 2008, 7:57  
Anonymous troyana said...

Qué buena idea!por cierto Paseante me has enternecido con la historia del perrillo.

30 de noviembre de 2008, 18:48  
Anonymous el paseante said...

Encara hi ets a temps Mar. Gràcies per entrar.

Troyana, a ver si me pones una pareja :-)

3 de diciembre de 2008, 0:56  

Publicar un comentario

<< Home