Paul Newman
Mi madre siempre se ponía las gafas cuando pasaban una pelicula suya. Yo me apretaba las mías contra las orejas, para descubrir qué la hacía suspirar. Era Paul Newman. Le recuerdo en muchas películas, tumbado en el sofa de la tierra de la niebla.
Hoy, después de comer, en mi sobremesa de café con leche y pitillo, en el sofá de mi piso actual, han dicho en la radio que había muerto ese actor. Cuentan que se marchó del hospital para pasar sus úlltimos días en su casa. Siempre me gustaron sus filmes, su carácter guasón, su majestuosa belleza, su respeto por su eterna pareja, su humildad, su capacidad para envejecer. Su dignidad. A gente así dan ganas de guardarlas en la memoria.
Más que a James Dean, que se hastió antes de todo.
PD: quiero pensar que ese par de tipos que se ríen en el càsting, remenoran esa escena en el más allá. Tan felices.
posted by l'home gran at 3:53 a. m.
10 Comments:
Guapo a matar, gran actor i millor persona.
Sens dubte, l'hi durem sempre a la memòria o fins que ella vulgui ser amb nosaltres.
Bon diumenge!
Recordo quan vam veure al cine de mon iaio Dos Hombres y un Destino. Ma mare es quedava amb Paul Newman i les filles amb Roberd Redford. Recordo també com un home xiulava la cançó mentre se n'anava del cine.
Mon pare ara sembla Paul Newman amb els ulls blaus i el cabell blanc i aviat faran 50 anys de casats com el matrimoni Newman-Woodward.
Espero que si anem on ells estan( Dean i Newman) tinguem la sort de reconeixe'ls!
Un gran actor i a part molt guapo, sempre elegant malgrat el pas dels anys
No importan los años que tuviera, ni en que estado estuviera estos últimos años, de Paul Newman nadie podrá olvidar nunca esos ojos únicos y ese pícara y amable sonrisa.
Fa poques setmanes vaig anar a veure "El color del dinero" en VO, per la que li van donar l'únic Òscar de la seva carrera.
Sempre m'ha agradat en els papers que ha fet i també com ha preservat la seva vida personal.
No oblidarem aquests ulls tan blaus! ;)
Jo també he sentit la notícia per ràdio :)
Bona setmana Paseante
I a mi, que no em deia massa... si, bé, troç d'home espectacular i tal (em sap greu que s'hagi mort, no m¡agrada que la gent es mori), però, així, rollo cinema, a mi em seduïen més els morenos super elegants, com ara el Cary Grant :o)
Ja forma part dels mites, sens dubte.
Una bellesa privilegiada i sembla ser que una personalitat ,es loable encara. No sabia molt de la seva vida, però ara vaig sentint comentaris que em fan pensar que ha estat tabé una gran persona.
Rita, suposo que per la gent de la nostra generació sempre serà un punt de referència.
Emily, sempre trobo que el teu món és preciós, amb un pare estil Newman, un cinema antic plé de records, un somni de trobar Newman i Dean al cel. Pensa que allí és com aquí. Tenen els seus segurates que els allunyen de natros.
Khalina, sí que en tenia la pinta. Els teus ulls em recorden els seus.
M, creo que lo que le hacía ser guapo era ser natural, no hacer posturitas y poner perfiles.
Joana, diria que la única peli del Newman que he vist en cinema era "El color del dinero". Crec que el que feia especial a aquest actor és que era un crack físicament, i sembla que mai se'n va aprofitar per dur una vida més fogosa.
Xurri, jo també sóc més de Cary Grant. També era un tipus elegant i digne. Ell era pura simpatia, i Newman era una altra cosa. Potser més tendre.
Albanta, tu ho has dit. Ja era un mite en vida, i ara potser més.
Enorme actor, y encima guapo, majo... es de esos actores que que lo tenían todo
La frase de "para que una hamburguesa..." conquistó a todas las chicas aunque el sólo quería a una!
Atikus, si no recuerdo mal, la frase completa era (más o menos): "Para qué quiero una hamburguesa en la calle, si tengo un filete en casa". El filete era Joanne Woodward. Pero ¿qué te voy a contar a ti? Sabes de cine más que nadie.
Publicar un comentario
<< Home