sábado, noviembre 28, 2009

Encuentro en Blogville


Escribimos y nos comentamos sin conocermos. Nos intuimos el carácter, hasta el punto de declarar que el Veí de Dalt es un canalla desvergonzado que vive de rentas y se pasa el día caminando por su ático-dúplex de Sarrià vestido con un albornoz de boxeador.

También hay gente seria en el mundo de los blogs. Jamás se me ocurriría ponerle un comentario chistoso a Joana, a Anna o a Menta Fresca. Me infunden respeto (no sé por qué). Escriben de manera sincera, y notas que sus textos no son forzados. Al contrario del Veí de Dalt, que pretende camelarnos con sus palabras susurradas al oído.

Hay escritoras de blogs a las que leen pocos. Viven al margen de nuestros circuitos. Como Be. Me gustó su comentario diciendo que intentaba entrar en el chat, sin conseguirlo. Pretendía incorporarse a nuestro universo esa tarde en que estábamos convocados por el Veí de Dalt. Días antes, él se detuvo con su albornoz de boxeador frente al ordenador, y tuvo la brillante idea de proponer a los habitantes de Blogville un encuentro en internet.

Fue una reunión original. Apenas caté los canapés del Veí (por si estaban caducados). Estuve serio. Sobrio. Comedido. En mi línea. La antítesis de ese canalla desvergonzado que se pasa el día caminando por su ático-dúplex de Sarrià, y que no paró de pavonearse ante las chicas. También me vi obligado a soportar que Emily fuera una trepa y quisiera casarse con él, como Violette o Rita. Unas chicas oportunistas. Al menos coincidí con Khalina. Nos retiramos a una esquina para rememorar viejos tiempos.

19 Comments:

Anonymous Rita said...

Mai he pensat passar a la Història. Mai he pensat cap epitafi, perquè quan em mori, no passaré a la Història. Tampoc no crec que ningú tingui cap necrològica preparada, perquè quan em mori, no passaré a la Història. Només sóc un granet més de sorra, això sí, de l'Illa Roja, la platja més maca del món, però pensar que, a partir d'ara, quan es posi al google la paraula "chivata" o xivata, hi pugui sortir jo, em dol molt, encara que serveixi per quedar inmortalitzada a la blogosofera.

Paseante, ara sí que m'has decebut, per mentider i manipulador. No sóc "chivata", ni xivata, i tu ho saps prou bé, però què es pot esperar d'una persona que vota el que vota...

Els meus advocats ja es posaran en contacte amb els teus, o amb tu si no en tens, per la demanda que t'interposaré per injúries i atacs al meu honor.

Són les úniques notícies meves que tornaràs a tenir. Bon dia!

28 de noviembre de 2009, 6:36  
Anonymous Duschgel said...

Rita, aquest parell (el Paseante i el Veí) es mereixen un parell de cleques. Mira que tractar-te així!

Paseante, te has quedado descansando con la crónica, ¿eh? Te comen los celos. Reconócelo. :P

Me pasaré por casa de Be.

28 de noviembre de 2009, 7:32  
Anonymous Emily said...

Rita, dona. És que el Paseante és de la broma, tan seriet com sembla. I sí que passaràs a la història, al menys als nostres cors, per un moment em poso seriosa jo també. Pensa que acabem a la resi juntetes. I què millor que emprenyar el Veí i el Paseante eternament?
En quan a que li demano de casar-se al Veí, com ho saps? és des de que sé que viu a la part alta de Barcelona i du un barnús de boxa, no saps com em posa...D'altra banda tu no m'has proposat cap casament. Em faré vella i encara no t'hauràs decidit, què hi farem.
A veure si el Veí torna a fer una convocàtoria i tornem a entrar al xat. Procuraré deixar el Bruc amb els iaios i quedar-me fins al final de la nit.
Jo llegeixo la Be, ni que no li comenti.

28 de noviembre de 2009, 7:37  
Anonymous Violette said...

Perdona, PAseante, ara segueixo llegint... m'ha semblat veure un "brabuconadas"?? El Veí és un toro brabo?? ejem... ja podem anar corregint els altres, eh??
Torno a la lectura... M'havia quedat a... "brabuconadas", sí.

28 de noviembre de 2009, 9:49  
Anonymous Violette said...

Doncs, això... Molt bé, aquí una de les trepes es passa al Maleru! El Veí serà molt "brabo" però mai ens qualificaria de trepes o de "xivates". És tot un senyor i, a més, fa regals sexis. A mi també m'has decebut, Paseante.
Vaig a treure un pastís de xocolata i taronja del forn que no tastaràs mai! Ara mateix el pujo al terrat i truco a les meves compis. Segur que el Veí té champagne français al frigo i copes gelades.
Bon dia.

28 de noviembre de 2009, 9:59  
Anonymous Cris (V/N) said...

Paseante, doncs per a mi va estar un veritable plaer, sou una gent estupenda, i és un gust llegir-vos a tots vosaltres, gràcies per haver pogut participar de la trobada i espero que es repeteixi ben aviat :) Us deixo un gran petó, i un somriure, es clar!

28 de noviembre de 2009, 11:30  
Anonymous atikus said...

Que tendrá el Vei...un hermoso cuerpo, un gran intelecto, o mucha pasta...

que vida esta!!


pues mire como demonios entrar en el chat, ya sabes que nunca entre en ninguno, vi la dirección, si no me equivoco creo que se entraba a través de una sala de un periodico en catalan, lo deje allí y me puse el traductor google para intentar entrar el día x, pero luego me dí cuenta que coincidia con el partido del madrid, y que había quedado para verlo...aunque fue un aburrimiento;

creo que no hubiera sabido entrar , tampoco creo que hubiera aguantado mucho jaja!!


Espero que mañana el partido sea divertido, y que no se respeten demasiado, que veamos goles ;)

pero yo me devertiria mas viendo a las chicas jugando eh!!


bon cap de setmana

28 de noviembre de 2009, 12:20  
Anonymous nimue said...

oooooh! Rita i Violette estan molt emprenyades!!!!! Però què m'he perdut???
jorrrrr... jo, ja saps... estava amb la meua cosa dels dimecres però vaig tenir temps de pensar en vosaltres uns segons...
B7s!

28 de noviembre de 2009, 19:32  
Anonymous fra miquel said...

Ui,ui,uiii. Que dimonis deuria passar a la reunió per que tractis a les veïnes de xivates, trepes i oportunistes?
Et trobes bé Paseante?
Potser la tardor no et senta bé?
Que et sembla si fem una passejada per algun jardí mentre la petem?

Ja em passo per ca la Be, però ja començo a estar saturat de blogs a seguir i no trobo el temps per comentar-los a tots.
Una abraçada

28 de noviembre de 2009, 19:40  
Anonymous El veí de dalt said...

Paseante,
ja l'has liada! Mira que ets tanoca! I et repeteixes més que l'all amb vinagre! Per una vegada no faré foc de les estelles i no aprofitaré el KO tècnic en que et trobes (ja saben elles que abans que res sóc un cavaller; tendre, ric, educat, guapo del cagar, de Sarrià i amb barnús de boxejador)i et vinc a salvar de les urpes de la Rita i la Violette(l'Emily es tan tendre que ni gosa fotre't un parell de cleques)!
Noies, com va dir Jesús a la creu (ara em poso místic): "Perdoneu-lo, perquè no sap el que es fa".
PS
Potser et convido algun dia a algun entrenament del MFC...

28 de noviembre de 2009, 20:11  
Anonymous Arare said...

apa que bé que us ho passeu!

Jo vaig intentar entrar i no vaig poder. Ho vaig intentar un parell de vegades i res. I com que "estrenava" disc dur, vaig deixar-ho córrer per tornar a configurar que si la impressora, que si l'escàner, que si ara falten els drivers d'això, que si ara no m'accepta la contrassenya de l'oulú, etc,etc...

però si hagués pogut entrar m'hauria agradat "sentir-vos", hehehe... devia ser la repera!

un altre dia serà!

petonetssss

29 de noviembre de 2009, 9:36  
Anonymous Xurri said...

Paseante, como tuve la que yo creía desgracia de no poder entrar en los chats por no hallarme en mi domicilio a las horas indicadas - ahora veo que no fue tal, pues no te vi ser desagradable con tan deliciosas damas - pues te sigo siendo fiel a muerte. Sin menosprecio al Veí, que es un tipo atento, curioso y emprendedor, aunque algo procaz para mi delicado espíritu, con el don de aglutinar actividad a su alrededor con un poder de convocatoria envidiable y grandes dosis de ingenio.
Pero a mi es que me encandilan tus escritos calmos como el andar sin dirección de tus paseos, tu misterioso ensimismamiento y el encanto melancólico y bondadoso de tus ángeles de la guardia.
Eso si, sin mariconadas.
Y aunque te guste el futbol.
Como decía Joe E. Brown al final de "Con faldas y a lo loco" Nadie es perfecto.

29 de noviembre de 2009, 19:43  
Anonymous khalina said...

ostres, quina revolució! Jo com vaig entrar tard, no estic al cas de tot. Ni tan sols vaig parlar amb l'Emily.

I la Rita i la Violette, uiii. Paseante, no passegis sota segons quins balcons, que com avui fa aire...

30 de noviembre de 2009, 20:44  
Anonymous be said...

lástima no haber conseguido entrar, parece que la reunión fue divertida : )

30 de noviembre de 2009, 22:06  
Anonymous el paseante said...

Rita, aquest migdia ha vingut una parella de la Guàrdia Civil a casa meva per donar-me un sobre dels jutjats. Hi tens alguna cosa a veure?

Duschgel, les cleques al cap. Necessito la resta del cos per funcionar.

Emily, si vols parlar amb la Rita, fes-ho a casa seva o a casa teva. Que m'ha arribat un sobre dels jutjats, coi. Acabaré jugant a la petanca amb el Millet al pati d'una presó sòrdida.

Violette, el Tutto Pavarotti també ha fet algun gall en la seva carrera. Ni els genis som perfectes. D'altra banda, aquest migdia ha intentat atropellar-me una Vespa a la plaça Lesseps. On eres cap a quarts d'una?

Cris, no va estar malament. Per una vegada el Veí va tenir una idea brillant (ves a saber de qui la va copiar).

Atikus, mucha gente no pudo entrar. Lástima. Me hubiera gustado hablar un poco de fútbol contigo. Al menos pude dar una lección magistral sobre la importancia del saque de banda, que fue interrumpida con demasiada frecuencia. Ayer jugásteis bien contra el Barça, las cosas como son.

Nimue, ja t'he enviat els conceptes futbolístics per email. Sé que te'ls llegiràs amb interès.

Fra Miquel, és que només tenien ulls pel coi de Veí. A tu tampoc t'haurien fet cas, noi. Odio la tardor. I el més preocupant és que encara queda l'hivern. Sóc sargantana com la Nimue.

Veí, vas de perdonavides perquè et dec el cadàver exquisit. No te la saps llarga ni res.

Arare, llàstima. Hauries posat ordre en aquell galliner. Això teu amb la informàtica és com l'amor etern, eh? eh? eh?

Xurri, me parece que le voy a dar el pasaporte a Melahel y te pondré en su lugar. Una forma de llamarte ángel sin que suene azucarado? Pozí.

Khalina, m'he posat dos ulls al clatell. I procuro no passejar per les zones d'influència d'aquest parell. Em va agradar xerrar l'estona final amb tu.

Be, me gusta ver tu muñequito sofocado en mi blog. Gracias por asomarte de vez en cuando. Aprovecho para decirte que ayer os vencimos. Sin acritud, que diría aquel :-) Un beso.

30 de noviembre de 2009, 23:10  
Anonymous Joana said...

Em sap greu haver-me perdut la trobada. Veig que us ho vau passar bé, però vaig arribar a la una a casa i no estava per xats...segur que hi havia algú encara? Aisss a veur si a la propera ens podem llegir:)
Noto la Rita i la Violette un pèl enfurismades jejej
Ah! I no em facis tan seriosa jajajaj ...ja saps que les aparences enganyen.
Bona nit paseante!
porto uns dies plens i no donc a l'abast!

1 de diciembre de 2009, 23:03  
Anonymous el paseante said...

Joana, no et veig seriosa, però sí que em fas respecte. Com he dit al post: "no sé per què".

9 de diciembre de 2009, 0:35  
Anonymous menta fresca said...

caram, m'hauria agradat veure el xat.
Pots fer tots els comentaris "xistosos" que volguis, soc persona seriosa que no seria, si em veiesis fent l"indio" amb la canalla!!
Per cert, tens una fan incondicional en mi i sempre al teu favor, res "de veins de dalt"... hehe

15 de diciembre de 2009, 19:24  
Anonymous el paseante said...

Menteta, et puc imaginar perfectament fent l'"indio". Gràcies pel comentari.

16 de diciembre de 2009, 1:13  

Publicar un comentario

<< Home