lunes, septiembre 07, 2009

Vil.la Amèlia i Vil.la Cecília

Hace un tiempo, Fra Miquel y yo paseamos por unos jardines de Sarrià. El resultado fue un post conjunto que él colgó en su blog mientras yo estaba unos días de vacaciones. Luego he sido tan maleducado que no he hecho referencia a esa colaboración. Supongo que muchos ya lo habéis visto. Y si no, os invito a hacerlo en Llibre primer. Gràcies Fra Miquel per permetre'm escriure a casa teva.

Colaboraciones anteriores:
Parc del Centre del Poblenou.
Colònia Castells.

13 Comments:

Anonymous Emily said...

Ja vaig posar comentari al frare. M'agradaria que aquests passejos acabessin en un llibre. Que el frare pregui. La col.laboració és bona. Un beset cast per als dos. Amb el frare no puc pecar.

8 de septiembre de 2009, 0:09  
Anonymous Violette said...

Que estrany que es fa un escrit teu sense al menys una foto... Mira que el Fra Miquel les fa boniques, eh?

8 de septiembre de 2009, 0:09  
Anonymous Emily said...

Violette, és que el Paseante es fa el xulo amb els ordinadors i no sap pegar y copiar.

8 de septiembre de 2009, 0:10  
Anonymous Violette said...

jeje, que ets dolenta Emily...

8 de septiembre de 2009, 0:23  
Anonymous Rita said...

Ja el vaig llegir i comentar allà, preciós, paseante! Feu una bona "parella"...

Emily, em sembla que a la Violette i a mi fins i tot això ens fa gràcia d'ell... No t'hi escarrassis! ;-)

8 de septiembre de 2009, 7:18  
Anonymous Edelia said...

mmm..gràcies per obrir-me aquest nou univers...no el coneixia :(

8 de septiembre de 2009, 12:19  
Anonymous khalina said...

Ja vaig dir a cal frare que havia quedat molt xulo (potser amb altres paraules) I aquí ho repeteixo. Farem un cocktail de Frare Passejador

9 de septiembre de 2009, 1:36  
Anonymous Pais secret said...

M´ha agradat el parc i la passejada, com sempre.M´hauria agradat ésser una rata invisible darrera els flautistes i darrera teu.

9 de septiembre de 2009, 7:27  
Anonymous fra miquel said...

Podies haver agafat alguna foto del parc, home!
També son una mica teves. Moltes estan inspirades en el teu escrit.

Gracies Paseante per acceptar d'escriure els parcs que retrato.

9 de septiembre de 2009, 22:54  
Anonymous Arare said...

vaja, haig d'anar a veure els parcs i l'escrit, no sé pas de què parleu! tant de temps a ca'ls gabatxos... (dit amb tot el carinyo, ep!)

11 de septiembre de 2009, 18:21  
Anonymous atikus said...

Impresionante paseo, la verdad es que el reportaje es fantástico sobretodo la parte gráfica, aunque tú siempre sabes darle un toque literario especial que da gran creatividad, pero no es cuestión de comparar capacidades artisticas sino de aplaudirlas.

saludos

14 de septiembre de 2009, 11:59  
Anonymous Joana said...

Ara quan baixi a la capital sabré on anar a passejar.
Gràcies als dos!
Recordeu el "Duo dinàmico"?...doncs això...casi casi ho sembleu. Algú però hi ha de posar la música!
Bon dia paseante!

15 de septiembre de 2009, 7:49  
Anonymous el paseante said...

Violette, em va fer vergonya robar-ne una del seu blog.

Emily, gràcies. De moment m'agrada col.laborar a vegades amb Fra Miquel. Potser si tenim continuitat en sortirà alguna cosa més endavant. I sí que sé fer això de copiar i pegar, coi. Quines tecles eren?

Rita, sí que fem una bona parella. Però pica una mica (diu que és barbut). I sí que sé copiar i pegar, coi. Només he de recordar quines tecles eren.

Edelia, crec que t'agradarà el seu blog. Fa unes fotos magnífiques i té una línia coherent. I mira (si vols) l'altre que ha obert recentment "Banc amb vistes". És irònic i fa gràcia.

Khalina, seria un cocktail d'aquells hawaianos, amb molts elements i el para-sol a dalt de tot.

Gràcies, País Secret. Espero que ens continuis visitant a tots dos. Aprofito per recomanar-li a Fra Miquel el teu blog (si llegeix això). Personalment, m'agrada molt.

Frare, que em vas demanar no sé quants euros per posar una foto teva al meu blog :-) Ves rumiant una nova passejada. Jo he descobert un raconet fantàstic, però complicat. M'he de documentar.

Arare, es tracta de que passegis una estona amb Fra Miquel i amb mi, a casa seva (si vols). Clar que no serà a prop del mar.

Gracias Atikus. Quizá cuando vengas a Barcelona te apetezca ver esos jardines. Y si necesitas guía, silba.

Joaneta, coi, el Dúo Dinámico amb aquelles tofes de cabells. Ja et dic ara que jo no dono el perfil. Potser Fra Miquel. Que tinguis un bon dia maca.

17 de septiembre de 2009, 2:46  

Publicar un comentario

<< Home