Cambio de planes
Lo siento chicas, esta noche no podré estar por vosotras.
La primera fotografía es propiedad de H&M.
La segunda es de Eulàlia. Y el teckel es una creación de Emily. Gracias a las dos.
Me esperan mis chicos en Canaletes.
Y si ellos me fallan, dormiré con mi Bruquet del Barça.
Y si ellos me fallan, dormiré con mi Bruquet del Barça.
La primera fotografía es propiedad de H&M.
La segunda es de Eulàlia. Y el teckel es una creación de Emily. Gracias a las dos.
posted by l'home gran at 9:11 p. m.
10 Comments:
A la noia del mig, em penso que sóc jo, li hauràs d'arreglar el pit esquerre amb photoshop.
Crec que acabaràs dormint amb el gos. Mola. Felicitats
Felicitats per la victòria... Jo, que sóc la que porta el bikini, tampoc me n'aniria de festa amb tu ni que vulguessis. Als no-juerguistes els passa això, que quan ells volen sortir ja no queda ningú... Tothom ha marxat!
Aaah! Se sienteeee....
:P
Tranquil, paseante, tu ves. Ves amb "tus chicos". Ja em quedo jo a arreglar-li el pit esquerra a la Emily i que la Violette s'emprobi tots els bikinis que vulgui. A les altres noies també les distrauré, no pateixis ;o)
Que et diverteixis, je je
oeoeoeoe oe oe oeoeoeoe oe oe
v
i
s
c
a
e
l
b
a
r
ç
a
!
!
!
Petonetssssss (des de dalt de la barra... ;-) )
vaya un gir més inesperat al teu blog!!! i com m'agrada!!!!
I ara, encalçat la gorra, la bufanda, encèn el puro i baixa a Canaletes. Fa estona que t'esperen!!!
(jo, que per a aquests menesters no tinc amics, si vols t'acompanyo.. total, també sóc de les "faltis"!!)
Emily, ja tinc el Bruquet del Barça amb els llençols fins a la barbeta. M'espera al llit. Tenies raó, catxis.
Violette, no et facis la xula. A Canaletes he conegut un xicot grassonet, vestit de cuir, amb gorra marinera i perilla. M'ha passat el seu mòbil. No estic tan sol. Ah! Se siente.
Fra Miquel, totes per a tu. Mira que no voler baixar amb mi a Canaletes! Coi d'heteros que no els agrada el futbol.
Rita, t'he vist penjada en una farola a Canaletes amb la teva samarreta de Puyol. T'he cridat, t'he xiulat, t'he trucat al mòbil... Però amb el soroll no m'has sentit. Estaves guapota allà a dalt.
Rateta, aisss, no ens hem creuat. M'hauria agradat molt trobar-me amb tu. I no és un gir això del blog. Quan guanya el Barça m'agafa color blaugrana a la cara. Però tornaré a ser l'esgrogueït de sempre en el proper post. Alegria, la justa. Que ja sóc grandet.
No, no, del Puyol no, del Bojan. M'encanta aquest nanu!!! :-)))
Rita, el Bojan és de la meva terra. De fet, vam anar al mateix parvulari. Però no vam coincidir. Jo sóc una mica més granadet :-)
Deu ser que em tiren els d'aquelles terres a mi... (Pensava en l'ex aquell...) :-)
espero que et comportesis cívicament a Canaletes ;)
Publicar un comentario
<< Home