Laie
Hola Laie.
M'agrada que m'hagis agafat la mà per portar-me a fer una passejada magnífica per una ciutat daurada. Podria ser qualsevol vila mitjana de Catalunya. Intueixo quina és. Diguem que és la teva. No hi ha res en el món que m'agradi més que caminar amb algú que vol compartir amb mi el seu paisatge. Amb el teu regal, hem anat junts a veure virtualment, d'una manera estranya, edificis que desconeixia. Medievals, potser. El clip és preciós. Transcorre de nit, quan m'agrada fer rutes. Em dius Travis i em relates un poema de Benedetti. No puc demanar res més. Somric. És un obsequi fantàstic, que mai tindré en la vida real.
Per complir amb el blocaire invisible, n'hi ha prou amb mirar els seus darrers textos. Però tu m'has llegit a fons, i quan una persona et dedica el seu temps et fa respectar-la molt.
Jo no sóc tan detallista com tu. No t'he començat a llegir fins avui. Em costa entrar amb la gent nova, però després sóc un pesat. Així que m'hauràs d'aguantar les collonades a casa teva a partir d'ara. Seré un curcó. I diràs que vas tenir mala sort amb el teu blocaire invisible.
Un petonet Laie. I moltes gràcies. Normalment no m'endevinen els regals. Tu ho has fet. M'agrades, no només per això. També pels teus textos.
PD: Els Anthony and The Johnsons em són molt propers. Els has triat bé.
posted by l'home gran at 2:54 a. m.
17 Comments:
De bien nacido, es ser agradecido, com diria ma iaia.
El passeig va ser un bon regal.
Laie, vigila, acaba sent un pesat, com diu ell...:)
Ais, pesat, diu?? I que bonic el que diu i expressa? jo diria allò de: que monooooooo, si us plau :) Petons, agafa el paraigües que plou, gaudeix de les passejades i molt bona setmana!!
Que diu qué?. Que normalment no t'endevinent els regals?..
Apa, quin desperdici de tupper de fricandó...!
Quin regal, noi! I que bonics són els carrers deserts a la nit, les faroles enceses i la música de l´Anthony i familia!
No sé quina ciutat és aquesta però em venen ganes de passar-hi un cap de setmana.
Quin vídeo, quina dedicatòria més bonics! Un regal que et quedarà ben bé al record.
Quin regal, noi! T'he de dir que he tingut la sort de fer aquesta mateixa passejada de nit però la majoria de vegades l'he fet agafada de la ma de la persona equivocada i sense Anthony and the Johnsons. No es pot tenir tot, oi? Bonica ciutat, si senyor. Molt propera a casa.
ooooh! et mereixes aquestes coses tan boniques. Jo crec que sí!
muaks!
Em dec d'estar fent velleta perquè m'heu emocionat tu amb el teu post i la Laie amb el vídeo... :P
Quin regal i quina dedicatòria a la teva BI més macos!
Petons a tots dos per ser tan especials!
Gràcies a tu per acompanyar-m'hi, ha estat tot un plaer la troballa del teu bloc.
M'alegra el dia saber que t'ha agradat el meu regal, no hi ha res més bonic que saber que un regal fa il·lusió.
Gràcies. Espero que aquest sigui el nostre primer passeig i no pas l'últim.
PD. El veí m'ha enviat un telegrama des de Colmenar, avisant que no em deixi ensarronar amb les teves paraules dolces... diu que ho copies tot del diari "pueblo"... Em sembla que ell és molt complidor, però que el regal no li ha fet gaire el pès... ;-)
Una passejada feta amb el cor i amb molta delicadesa.
L'últim post que llegeixo abans d'anar a dormir :)
Felicitats als dos!
:} muchas gracias por escribir en un idioma que no entenc molt bé! imaginate yo leyendo tu texto en voz alta ! jejeje así lo hice xD
beijinho
Travis, algun dia et presentaré al meu company en una altra passejada. Ell també porta la lluna a l'esquena i t'he de confessar que va ser un gran suport de documentació pel BI. Et va llegir gairebé tant com jo i també li va agradar el teu bloc, el que passa que és molt tímid i no treu gaire el nas!
Laie, vigila que el Paseante aquest és un sàtir. I es capaç d'atracar-te a mitjanit encara que el convidis a passejar. I encara no sé perquè li diu Travis...(de travesti?)
Bonica ciutat i bonic detall per Laie
salutacions
... disculpes pel text, tindrà errors ;-)
Emily, no em podia regalar res millor la Laie. Passejar és viure per a mi.
Gràcies, Cris. Han passat dies i encara fa mal temps. Ara el vent. Catxis.
País Secret, si entres al blog de la Laie crec que endevinaràs la ciutat.
MK, encara espero aquest fricandó que em vas prometre. Por la boca muere el pez :-) I mira que no obrir-me ahir. Casonlolla.
Llum, m'alegra que hi hagis passejat. Sembla bonica la ciutat. I tot i ser la persona equivocada, al menys t'agafava una ma. Dona caloreta.
I tant Duschgel. El teu també era molt bonic.
Nimue, no sé si me les mereixo. Però les disfruto. Un petonet.
Rita, ets de les persones que em semblen més vitals de Blogville. Com una nena.
Laie, també m'ha agradat molt trobar-te. Mira, el Vesinu darriba és carallot, però gràcies a la seva iniciativa ens hem conegut. Serà un plaer caminar amb tu per aquests camins plens de lletres, en lloc de pedres.
Joana, moltes gràcies.
Anónimo, pronto escribiré un post chulo. Beijinho.
Laie, m'agradarà coneixer-lo. M'agraden els tímids. M'assemblo a ells.
Vesinu, carta desde Colmenar Viejo. Me gusta recibir sus misivas. ¿Se encuentra usted bien de salud? ¿Se asea pertinentemente por las mañanas? ¿Asiste con esmero a las clases de español? Espero que la fortuna le asista en su estancia por tierras castellanas. Travis, de travieso.
Atikus, si vuelves a pedir disculpas por hacer el esfuerzo de traducir al catalán tus comentarios, te mando a dar dos vueltas al campo de entreno. O a ver Cine de Barrio en la tele. Quedas avisado.
Quin regal més dolç i més merescut!!
Si no trobis amb qui passejar fes-me un toc!! També m'encanta passejar de nit...
I que noia més maca aquesta Laie...
Ufff!! m'ha arribat al cor, regal i agraïment!!
Gràcies Albanta. M'encantaria passejar de nit amb tu.
Publicar un comentario
<< Home