martes, abril 22, 2008

Previa de Sant Jordi


Creo que fue en 1981 (no importa si un año antes o después). Había un concurso de narrativa en el instituto de la tierra de la niebla. Por Sant Jordi. Quería participar, pero tenía que prepararme para un examen de esa química que tanto odiaba. El profesor era mayor y le costaba andar. Se apoyaba en el bastón dando pasos que angustiaban. También se aguantaba en las paredes y por eso le llamábamos Spiderman, con crueldad. Pero era un tipo ecuánime y me aprobó.

Sólo me quedaba un día para presentar el texto. Me tumbé en la cama del tercer piso de la granja de los caballos, sobre esa colcha roja, e imaginé una historia con fórmulas químicas y un perro extraviado. Me gustó cómo había quedado. La entregué justo a tiempo y gané el premio. Recuerdo la vergüenza que pasé leyendo el relato en voz alta para ese auditorio. Pero, por la tarde, fui a la librería dando zancadas con mi ticket para comprar por valor de no recuerdo cuantas pesetas. Me llevé muchos libros de John Steinbeck, de William Faulkner, de John Dos Passos, de Hemingway... Es el primer Sant Jordi del que tengo conciencia.

Ella (Victoria) cree que fue en 1981 (no importa si un año antes o después). Estaba triste en la biblioteca de su antepasado Enric Granados, el compositor. Recorría con la punta de los dedos los lomos de los libros, como queriendo sacarles el polvo por Sant Jordi. Se paró en uno al azar y lo abrió por una página. Leyó tranquilamente sentada en un sofá de cuero ese fragmento, que alguien escribió para ella hacía mucho tiempo. Arrancó la página y la guardó en su bolsillo. Le gustaba.

Nos conocimos mucho tiempo después. Le entregué una copia de mi viejo cuento con el que gané el concurso, y ella me ofreció una copia de esa página. Y nos alejamos con esa sonrisa que no se ha vuelto a repetir.

Reproduzco aquí esa hoja arrancada:

"Fórmula del equilibrio.

Marcha plácido al paso, entre el ruido y la prisa. Recuerda cuánta paz puede haber en el silencio. Esfuérzate al máximo por vivir en buenos términos con toda clase de personas: pero sin sumisión. Dí tu verdad pacífica y claramente y escucha a los otros, incluso al pesado e ignorante: ellos tienen también su propia historia. Evita a las personas ruidosas y agresivas, porque ellas son vejaciones para el espíritu.

Si a tí mismo te comparas con los demás, puede que te vuelvas vano o amargo, pues siempre habrá personas mejores o peores que tú. Aléjate de tus logros, lo mismo que de tus planes. Mantente interesado en tu propio devenir, por humilde que éste sea; es una posesión real frente a la fortuna inconsciente del tiempo.

Ejerce con precaución tus asuntos diarios, pues el mundo está lleno de malicia. Pero cuida que ésto no te ciegue e impida ver dónde se encuentra la virtud, muchas personas luchan por ideales elevados y por doquier la vida está llena de heroísmos.

Sé tú mismo. Sobretodo no finjas afecto. Ni te muestres cínico respecto al amor, porque frente a toda aridez y desencanto, el amor es perenne como la hierba.

Toma consejo de los años y rinde con elegancia las cosas propias de la juventud.

Alimenta la fuerza de tu espíritu para protegerte de la desgracia súbita. Pero no te atormentes con imaginaciones. Muchos temores nacen de la fatiga y de la soledad.

Más que una disciplina a ultranza, importa que seas gentil contigo mismo. Tú eres una criatura del universo, lo mismo que los árboles y las estrellas; es tu derecho hallarte aquí. Y aunque te parezca claro o no, no dudes de que el universo nos ampara celosamente. Por lo tanto vive en paz con Dios, como tú lo concibas y mantente en paz con tu alma, cualesquiera que sean tus trabajos y aspiraciones, en el ajetreo de la vida.

El mundo sigue siendo hermoso a pesar de su falsedad, dureza y sueños rotos.

Vive alerta, lucha por ser feliz "

Texto anónimo encontrado en la vieja Iglesia de San Pablo de Baltimore. 1.692.

22 Comments:

Anonymous Joana said...

Un text que be s'ho valdria aplicar-nos-el en l'època actual.
Ens sembla que tot canvia i mai més res serà igual, però els cicles es repeteixen i l'era de la comunicació i dels avenços tecnològics no en saben de sentiments. Ens apropen i ens fan més distants alhora. La pau interior no neix sota grans fortunes ni grans mitjans. Neix i es cultiva en un mateix i s'expandeix amb els que et són propers, amics i estimats.
Que tinguis una bona diada de Sant Jordi, Paseante!f

22 de abril de 2008, 15:18  
Anonymous Emily said...

Joana ha dit amb belles paraules el que jo pensava. Bon dia de St George, i que guanyi el Barça! A veure que diu demà el mag Fèlix.

22 de abril de 2008, 15:45  
Anonymous martí said...

M'ha recordat un poema que hi havia en un vell quadre a la casa dels meus avis i que llegia tot sovint. Només en recordo el final: "... i esperar, tranquil.lament, la mort".

Bon Sant Jordi, paseante.

22 de abril de 2008, 22:18  
Anonymous Violette said...

És preciós, Paseante. I em ve de perles haver-ho llegit.

Una abraçada!

22 de abril de 2008, 22:26  
Anonymous EvitaBlu said...

Fa anys un amic i jo ens varem enamorar, sempre parlavem de que entre nosaltres existia una necessitat que només podiem omplir estant junts. Cadascú va arrancar la fulla d'un diccionari on sortia la paraula simbiosi per intercanviar-la abans de la separació perquè viviem lluny un de l'altre. Després d'un temps, al retrobar-nos, tots dos portavem la fulla del diccionari intacta. Llavors l'amor ja era diferent, pero aquell detall ens va unir per sempre. Això que has escrit m'ha fet recordar tot allò i he decidit explicarteu, ha estat bonic, com el teu post.

23 de abril de 2008, 1:00  
Anonymous gemma said...

Llegir el text m'ha donat calma.

23 de abril de 2008, 1:21  
Anonymous el paseante said...

Gràcies Joana. M'agrada això que has dit de manera resumida. Quan llegeixo aquest text de 1.692 em sorprèn que sigui tan actual.

Emily, demà (avui ja) aniré a veure el Mago Félix. I això de que guanyi el Barça ho veig complicat.

Coi Martí, aquest final no convida a l'optimisme. Però caldria veure els versos anteriors.

Gràcies, i me n'alegro Violette. Una abraçada càlida.

És una història bonica aquesta que expliques Eva. Celebro haver-te-la fet recordar.

Gemma, feia dies que buscava l'excusa per penjar aquest text de Baltimore, des que vaig llegir un post al teu blog. Pensava que el voldries llegir. M'agrada aquesta petita calma que t'ha donat.

23 de abril de 2008, 2:12  
Anonymous Rita said...

Un text preciós, paseante, i totalment vigent. Un secret... el tenia per penjar-lo un dia, com vaig fer amb l'If. M'agrada que hagis estat tu qui ho hagi fet. Que tinguis molt bona diada de Sant Jordi i, si m'ho permets, t'envio un petó!

23 de abril de 2008, 2:22  
Anonymous el paseante said...

Només un petó Rita? Estem de rebaixes?. Dona, pots penjar el text igualment. D'on l'has tret?

23 de abril de 2008, 2:44  
Anonymous el paseante said...

Bon Sant Jordi a tothom. Moltes roses i molts llibres.

23 de abril de 2008, 2:45  
Anonymous alatrencada said...

Bona diada de Sant Jordi!

Que tindré un a rosa teva, ni que sigui virtual? El meu regalet va de música. A veure si t'agrada.

http://www.reginaspektor.com/

23 de abril de 2008, 14:12  
Anonymous Xurri said...

Em sobta la fermesa amb la que algú pot arribar a estar convençut del que cal fer. Jo no tindria valor de donar instruccions tan precisses.
Serà que abans la gent era més sencera.

Bona lectura, en qualsevol cas.
Espero que hagis tingut una bona diada, paseante.

23 de abril de 2008, 22:06  
Anonymous Emily said...

Va ser bó el "rifi-rafe" amb el professor Sala, mira que és tonto!
Visac el Mag Fèlix, péndulo péndulo...

24 de abril de 2008, 21:59  
Anonymous el paseante said...

M'ha agradat molt la música, Alatrencada. Gràcies. La posaré en un post, a canvi d'una rosa.

Abans la gent era més sòlida, Xurri. Vaig tenir una bona Diada. Espero que tu també.

Jaja, Emily. Has vist mai el Versiól Ranúl (dit pel Cañella) en directe. Val molt la pena.

25 de abril de 2008, 2:08  
Anonymous Arare said...

Vas tenir una bona diada: quin llibre o quins llibres et vas comprar o et van regalar, o vas demanar, o vas agafar de la biblioteca?

ÔÔ

M'ha agradat, el post, com sempre!

25 de abril de 2008, 15:34  
Anonymous MK said...

No coneixía el texte Paseante.
M´el guardo.

Respecte als llibres que regalen pel carrer , ves a saber perque els regalen...jo vaig començar-lo ahir...i crec que mai més regalaré un llibre sense haber-lo llegit abans...
Millor deixa´l i ja et faré arribar"El guardián entre el centeno" ja hi pots comptar a canvi de l´Avellaneda

25 de abril de 2008, 15:56  
Anonymous nimue said...

vaja! quin text més bonic! crec que jo també arrancaré la pàgina del teu blog i me la guardaré...

26 de abril de 2008, 17:29  
Anonymous el paseante said...

Arare, el meu llibre va ser "El paraíso era una canción" de Fernando Riquelme.

MK, feia segles que ningú em regalava un llibre per Sant Jordi. El llegiré de dalt a baix. La persona que el va escriure hi va deixar moltes hores de la seva vida. Les meves seran poquetes.

;-) Nimue. Vigila no trenquis la pantalla. Gràcies pel comentari.

27 de abril de 2008, 3:03  
Anonymous Mirielle said...

una mica amb retard però molt bon Sant Jordi, paseante. Jo ara estic pendent d'un premi literari, que m'han trucat però no m'acabo de refiar del tot, no m'ho acabo de creure del tot. Em fa moltíssima gràcia perquè jo també vaig presentar-ho l'últim dia! amb les presses i la histèria una mica.

Respecte al text... jo sóc més aviat de la gent desencantada, tot i que per l'edat suposo que no em toca gaire. El és que veig que compartim gustos literaris pel que fa a Faulkner i Hemingway. ;)

27 de abril de 2008, 12:18  
Anonymous atikus said...

parece que causo mucha infleucia en tí el ambiente, que hubiera pasado si te hubieras quedado escribiendo el rrlato al lado del Camp Nou por ejemplo??
No, no quiero ser malo y ponerte en un escenario como el Bernabeu, se que no hubieras escrito nada ;)

Por cierto hay un concurso en la Fnac de relato breve, estaba pensando en mandar algo, pero escribo tremendamente mal, eso si como nunca se sabe ...igual suena la flauta jaja!!

creo que se presentaran miles...

Feliz día de Sant Jordi (más vale tarde que nunca)

27 de abril de 2008, 16:37  
Anonymous atikus said...

ah y suerte el martes!!!

27 de abril de 2008, 16:39  
Anonymous el paseante said...

Mirielle, encara que no t'ho acabis de creure del tot, moltes felicitats pel premi. Me n'alegro moltíssim. A veure si ens dius si és un relat o poesia o una obra llarga. Què bé que pels vols de Sant Jordi tinguis aquesta notícia. Sempre he pensat que escrius amb geni. I Steinbeck no t'agrada?

Preséntate Atikus. No pierdes nada hombre. Si quieres me lo mandas por email, y te digo si me gusta o no (aunque las opiniones son siempre subjetivas). Gracias por lo del martes y felicidades por la liga chico. Me jode, pero os la habéis currado. Y no te montes en la Cibeles, que luego hay que bajar.

28 de abril de 2008, 1:01  

Publicar un comentario

<< Home