Derecho animal
Ayer soñé con el señor Gris. En la granja de los caballos duermo en la tercera planta, pero él prefería quedarse en la cocina de la primera, a un milímetro de las piernas de la señora Sofía, porque siempre caía algo entre sus fauces mientras ella preparaba la comida. Al despertarme, abría la puerta que da a las escaleras y silbaba. Entonces sonaban sus pezuñas subiendo a toda velocidad y derrapando en las esquinas. Hacia mí. Venía con la barba sucia de alimentos (¡cómo le malcriaba mi madre!) y se dejaba rascar con fuerza mientras le empujaba contra el hierro de la barandilla. Gemía de placer. Ayer soñé que se repetía esa escena.Hoy, la princesita me ha enviado este correo:
"Jo ja he signat....
Después de ver en Aguino (Galicia) como un maltratador de animales condenado por matar a su perro a palos.... puede volver a hacer lo mismo porque la ley NO contempla la inhabilitacion. Solicitamos al Ministerio de Presidencia que redacte una LEY NACIONAL DE PROTECCION ANIMAL YA.
Necesitamos tu apoyo. Entra y firma.
http://firmas.amnistianimalmadrid.org/ley/
Envialo a tanta gente como puedas x favor!!!"
Yo también he firmado.
posted by l'home gran at 1:56 a. m.
14 Comments:
Ja he signat! I demà el reenvio a tothom.
Moltes gràcies Rita :-)
El dia 23 de febrer si estàs a Barna, hi ha una mani de les protectores d'animals. Si pots, ves a fer "bulto". Reclamen interès i ajudes per part de l'administració.
Fet!! Quin fàstic de gentussa!!
El dia que vam trobar al meu gos li faltava molt poc per arribar al estat del gos de la foto. Algun cabró el va lligar dins d'un canal d'aigua podrida sense posibilitat de deslligar-se i el volia deixar morir allí mateix. Cap entitat ens va donar suport, pero el vaig curar amb l'ajuda de bons amics i va viure feliç dos anys. Signat.
El 23 estaré a la terra de la boira Emily. Però em manifestaré caminant pel costat del canal on anava amb el senyor Gris. Potser no faré bulto físicament, però sí amb el meu ànim. Gràcies per la notificació.
Gràcies Violette. Més que gentussa, potser són pobres desgraciats que no saben valorar el que tenen. Sempre penso que la vida els donarà el mateix tracte a ells.
Eva, dos anys són molts més dels que hauria volgut la persona que el va lligar de potes i el va llençar al canal. Segur que va ser feliç amb tu aquell temps.
buf buf buf, no ho entenc...
jo ja he signat.
un petó, passejador!
Ens comportem pitjor que els animals, entre nosaltres i amb ells.
Signo i ho envio!
Que tinguis una bona setmana!
Recibí este correo también y lo firmé.
Los que convivimos con animales y creo que a lo largo de estos años despúes de poner nombre a dos tortugas de tierra ,que créo que siguen ivernando enterradas en algún lugar del patio calculando si habrán crecido ya esos chicos y que alternaron estáncia con dos gatos, el primero Marcelo murió un més de febrero perpetuando la especie donde no debía y el segundo Marçal, no quiero recordarlo. Tres tortugas de agua que llegaron a crecer y a vivir como para registrarse en un record guinnes, una pareja de agapornis ,que murieron de viejecitos primero la hembra y dos días después el macho de pura añoranza. Hamsters que nos trataban de tú a la hora de cruzarnos por el pasillo.Una amorosa pareja de periquitos,que tuvieron la amabilidad de ponerse a procrear nada más instalarse en casa y ampliar el número a diez puestas consecutivas antes de morir extenuados en el ejercicio del matrimonio. Un conejo que hubiera colado por canguro , un gallo que mi hijo bautizó como Carlos Jesús y que acabó poniendo un huevo en medio de un parterre de detrás de casa . Tres años consecutivos de crianza de gusanos de seda y lo de las especies exóticas no , porque me negué en redondo que sinó a estas horas estaría escribiendo con un camaleón tintándose de color malva encaramado en la manga de mi pijama.
Desde hace nueve años , Colette está convencida que es mi cuarta hija...y a estas alturas como voy a explicarle nada...
Me dan pena esos animales maltratados e indefensos.
Pero me dan más pena esas personas que llegan a tratarles así.
Pero me da
Gràcies Arare, maca.
És curiós que les persones siguem així Joana. De vegades penso que si hem evolucionat per arribar a comportar-nos d'aquesta manera, potser hauríem d'anar enrere. Igualment, que tinguis una bona setmana.
Coi, has viscut i vius en un zoo MK. Què són els agapornis? Em recordes la meva mare, aguantant -i estimant- totes les bestioles que vam portar a casa de petits. Fins i tot la meva germana va arribar un dia amb una petita serp, que va agafar en un camp, dins d'una bossa de plàstic. Aquesta gent maltractadora no em fa llàstima, em fa fàstic.
Em sembla increible que algú faci mal a criatures indefenses. Realment és veritat que hi ha animals que estimen més que les persones...
Jo també he signat, és una situació terrible.
Ara farà 4 anys que algú va enverinar al meu millor amic, l'Spock, a dins de casa. Només li desitjo a qui ho va fer que, quan li arribi la seva hora, ni abans ni després, en el moment que li toqui, ho passi tant malament com ho va pasar l'Spock i que la seva família pateixi tant com vam patir, i encara patim, nosaltres.
és urgent, és molt urgent una nova llei :(
Sempre ho he pensat Somiant la Lluna. Crec que el sentiment d'amistat que he tingut amb animals, mai el tindré amb una persona.
Doncs que sigui així M. No m'agrada que ningú ho passi malament, tret dels malparits.
És urgent la nova llei Nimue, però també que es faci complir. És fàcil legislar, però no veig que es porti a la pràctica la majoria de vegades.
Publicar un comentario
<< Home